Interessant article sobre els bancs, les seves pràctiques i la seva ètica

Santander, Sabadell, Bankia y el caso del amargo chocolate Leer más: Santander, Sabadell, Bankia y el caso del amargo chocolate.

Anuncis

Grècia reloaded

Després d’escriure el meu darrer post les notícies se succeeixen vertiginosament:

El primer ministre Tsipras accepta les condicions del rescat, però segueix apostant pel NO al referèndum; el BCE talla la liquiditat als bancs grecs, però no del tot perquè els pensionistes puguin retirar part de la pensió; la Comissió Europea inicialment va fer una aposta agressiva pel SÍ al referèndum, ara opta per un perfil més baix… tot es complica.

Un deixo uns quants links interessants al respecte:

http://www.elconfidencial.com/economia/2015-07-02/el-bce-saca-musculo-al-ampliar-el-alcance-de-sus-compras-de-deuda-en-plena-crisis-griega_913751/

http://cincodias.com/cincodias/2015/07/02/mercados/1435850830_257505.html

http://cincodias.com/cincodias/2015/07/02/mercados/1435866912_550536.html

Què he entès? (sobre el que està passant a Grècia)

Vagi la sinceritat per endavant: no sóc cap analista supersònic dels que surten a les tertúlies. El cas grec m’omple de perplexitat, moltes coses no les entenc, i tinc la sospita que les que entenc, ho faig d’una manera matussera i poc subtil.

Dit això, em disposo a compartir amb vosaltres un resum de tot allò que he llegit al respecte entre ahir i avui.

Primer: Què passa a Grècia?

Grècia té deutes, deu diners, i necessita que li deixin més diners per poder pagar el deutes. Concretament, avui 30 de juny havia de tornar 1.600 milions d’euros. La Troika (Fons Monetari Internacional + Comissió Europea + Banc Central Europeu) està en disposició de deixar-li diners (coneguts com El Rescat), però a canvi li exigeix una sèrie de mesures econòmiques: mesures d’austeritat que no entraré a valorar aquí.

A part d’això, en el dia a dia, el BCE proveïa de liquiditat a curt termini al sistema bancari grec per tal que aquest pogués funcionar amb normalitat. Això vol dir que deixa diners als bancs grecs a molt curt termini (a un dia) i els bancs grecs el tornen amb un tipus d’interès molt baixet, l’endemà en tornen a demanar més i així anar fent.

El govern grec estava negociant amb la Troika perquè per una banda necessita els diners, però per l’altra no li agraden les condicions qAsterix_Greciaue li imposen per a aconseguir-los perquè xoquen frontalment amb el seu programa electoral. I és en aquest punt que ha anunciat que no seguirà negociant fins a saber el resultat d’un referèndum que es realitzarà el diumenge 5 de juliol i on els grecs han de dir si accepten les condicions del Rescat. A més ha dit que acceptarà el resultat del referèndum tot fent campanya a favor del NO.

En quant es va conèixer la notícia, la Troika, evidentment, ha dit que de moment no es dóna ni un duro a Grècia fins que s’aclareixi la situació. Recordeu que avui Grècia havia de tornar 1.600 milions d’euros.

A part, el BCE ha deixat de donar liquiditat als bancs grecs. Això ha portat a un “corralito”, és a dir, que els bancs grecs estaran tancats tota la setmana, així com la Borsa d’Atenes i es preveuen cues als caixers per retirar diners.

Segon: Referèndum

L’Eurogrup ha decidit entrar en el joc i fer campanya a favor del SÍ argumentant que, en el fons, el que s’està decidint és si Grècia es manté dins de la Zona Euro o no. Ja que sense els diners del rescat, Grècia serà a tots els efectes un país en fallida que no podrà continuar pas fent servir la moneda única. Resumint: si guanya el NO es produirà el famós Grexit (la sortida de Grècia de la zona Euro)

D’altra banda, els experts (poseu cometes a la paraula, si us plau) diuen que una victòria del Sí, provocaria la caiguda del govern…

I què passarà? La paradoxa rau en que si bé sembla que la majoria de la població no vol més mesures d’austeritat (comprensible) tampoc volen per d’altra banda sortir de l’euro (també comprensible). Per tant, com comprendreu, no en tinc ni idea de què passarà.

Tercer: Què passa fora de Grècia?

Ahir dilluns les borses van caure fort, l’Ibex35 va caure un 4,56%. Tot i la imatge que això pugui donar heu de saber que (1) les borses sempre són molt nervioses i (2) la caiguda ha sigut de l’import que s’havia pujat en els darrers dies, no sembla, de moment, que estiguem davant d’una caiguda lliure (i espero no haver-me de menjar amb patates aquesta frase).

Mirat amb calma, Grècia suposa menys del 1,5% del PIB de la Unió Europea i a diferència de fa un parell d’anys el BCE té implementats i aprovats mecanismes de control dels atacs especulatius. Com ho fa? Doncs si arran de la crisi grega, un o molts especuladors volguessin apostar per exemple a fer caure de valor el deute espanyol o portuguès o italià… el BCE disposa dels diners i del mandat per poder comprar aquest mateix deute i fer-li guanyar valor de manera que els especuladors hi perdrien molts diners. Simplement la existència d’aquesta possibilitat ja fa que els especuladors s’ho pensin dues vegades abans d’intentar-ho.

Així, si en comptes de mirar a la borsa, mirem a la prima de risc, veurem que Espanya paga només un 1,55% més que Alemanya per finançar-se a 10 anys. Res a veure amb els +6% i +7% que es van arribar a veure en crisis anteriors.

I fins aquí, el que he entès, no és gaire però espero que us hagi servit.

Èxit rotund (de nou) del projecte EFEC

EFEC vol dir: educació financera a les escoles de Catalunya i es tracta d’això, una sèrie de professionals del sector anem voluntàriament als instituts catalans i parlem de finances amb els alumnes de 4rt d’ESO (15/16 anys) no des del punt de vista teòric sinó des de la nostra esperiència personal.

La finalitat és clara, parlar-los de temes que potser ara els semblen llunyans però que els prepararan per afrontar situacions que els arribaran més aviat del que es pensen: entendre una nòmina, pagar amb tarjeta, endeutar-se, estalviar…
ief_programa-efec-educacic3b3-financera-barcelona__9821 El projecte està cordinat per l’IEF i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de les principals entitats financeres presents a casa nostra.

Va començar com una experiència modesta, però aquest curs, un cop arribats a la tercera edició s’han fet 1.940 sessions per part de 208 voluntaris a totes les comarques de Catalunya. A més a més, per primera vegada s’han inclòs tallers específics per a les escoles d’adults.

Com us podeu imaginar aquí al darrere hi ha molta i molt bona feina.

El passat 2 de juny vem assistir a l’acte de cloenda de l’edició d’enguany i a la vista dels resultats no ens queda més alternativa que felicitar-nos tots plegats i esperar que arribi l’edició següent per fer-ho encara millor!

Si esteu més interessats en conèixer aquesta iniciativa, ho podeu fer clicant aquí.

Banco Madrid. Dipòsits i Fons, quin és el risc?

No conec els detalls judicials/penals del que està passant a BPA ni a Banco Madrid, només el que ha sortit a premsa.

El que us vull explicar és quin risc de pèrdua teniu si sou clients de Banco Madrid o el risc que tindríeu si a la vostra entitat de referència li passés el que li està passant a Banco Madrid. (Si sou clients de BPA no us puc respondre doncs desconec la legislació andorrana).

Qualsevol persona que tingui un DIPÒSIT en un banc espanyol, té els seus diners garantits per l’Estat fins als primers 100.000 euros. La garantia es dóna a través d’un organisme anomenat Fons de Garantia de Dipòsits. Ho podeu llegir aquí.

Això vol dir que als que tenen una quantitat superior a Banco Madrid se’ls tornaran 100.000 euros segur. I per la resta, dependrà del procés de liquidació de l’entitat de veure si els tornen alguna part o no.

Luis García via Wikimedia Commons
Luis García via Wikimedia Commons

En canvi, els clients que tinguin FONS D’INVERSIÓ a Banco Madrid no veuran barrejades les seves inversions en el procés de liquidació. Tal i com diu el Banc d’Espanya en el comunicat: els titulars d’actius dipositats en el banc gaudiran de “dret de separació”.

És a dir: que la propietat dels actius d’un fons d’inversió és dels partíceps del fons (els clients) i no pas de l’entitat que gestiona el fons (Banco Madrid) i NO ES PODEN FER SERVIR PER COBRIR DEUTES DEL BANC.

Vol dir això que els titulars de fons poden recuperar els seus diners inmediatament? No. De moment no, perquè la CNMV ha ordenat l’aturada de tots l’activitat del banc i per tant si no hi ha activitat no es poden executar accions de reembors o de traspàs dels fons cap a una altra entitat.

Esperem que uns hi altres puguin disposar dels seus estalvis el més aviat possible.

Gustau

QUÈ HA DIT AVUI EL BCE? (5 de març de 2015)

Avui la cúpula del BCE, que normalment es reuneix a Frankfurt, s’ha reunit a Nicòsia dins del seu pla de fer reunions itinerants que l’apropin als ciutadans.

Consideracions geogràfiques a part, el resultat de la reunió s’esperava amb ansietat. Tothom volia saber si s’anunciaria avui la data exacta en què el BCE començarà a comprar deute dels països membres. S’ha sabut? La resposta és SÍ

Governing Council Meeting Cyprus

Foto extreta de la web del BCE (http://www.ecb.europa.eu/home/html/index.en.html)

9 de març de 2015

És la data en què el BCE començarà la compra de deute. Preveu gastar-se 60.000 milions d’euros cada mes fins a setembre. Té previstos 1,14 Bilions d’euros per aquest propòsit.

En premsa potser llegireu que a aquesta operació l’anomenen QE (Quantitative Easing en anglès) que és com va anomenar la Reserva Federal americana (o FED, equivalent americà al BCE) el seu programa de compra de deute.

Què vol dir comprar deute?

Per fer-ho ràpid: els estats tenen dues maneres de pagar les seves despeses. (1) Cobrant impostos i (2) emetre deute.

Emetre deute vol dir que els estats demanen diners a uns creditors. A canvi dels diners els donen un paperet que es diu bo. Els propietaris del bons (els creditors) tenen la promesa dels estats que els seus diners els seran retornats amb interessos.

Els creditors també poden comprar-se i vendre’s entre ells els bons. I ara el BCE ha dit que ell també en comprarà. De manera que els estats hauran d’acabar tornar els diners i els interessos al BCE.

Amb això s’espera aconseguir que pugi la inflació. Com és? Perquè aquestes compres, el BCE les farà amb uns diners que no existien i que fabricarà expressament per a l’ocasió. Com que hi haurà més diners en circulació, els preus de les coses haurien de pujar = inflació.

El BCE considera que per a una marxa sana de l’economia cal que els preus pugin moderadament cada any, concretament una mica per sota del 2%. Com que darrerament els preus no pugen, s’ha decidit per aquesta mesura que als EEUU ja es va emprendre des de l’inici de la crisi.

La compra de deute per part d’un Banc Central és una mesura molt poc convencional i gens ortodoxa. Al BCE li ha costat molt de temps encetar-la.

Fins quan durarà?

Aquesta és l’altra pregunta que tothom es feia. Les compres acabaran al setembre sí o sí? O tenen possibilitat de pròrroga? La resposta del president Draghi ha estat que el programa està condicionat a “una recuperació sostinguda de la inflació” sense donar més detalls.

Què més han dit?

“El BCE no ha mogut els tipus d’interès.” Això ho llegireu a tots els diaris, ho sentireu a les ràdios i ho veureu al Tele-Notícies, però què vol dir exactament?

Els tipus d’interès en veritat en són dos: el tipus de préstec i el tipus de dipòsit. Indiquen, respectivament, a quin tipus d’interès el BCE deixar diners a un dia als bancs o remunera els diners dels bancs a un dia.

Concretament el BCE fa pagar un tipus d’interès del 0,3% per deixar diners a un dia (és un tipus molt baixet perquè no vol que cap banc es quedi sense liquiditat).

I si un banc té un excés de diners i vol que el BCE els hi guardi durant un dia, el BCE li fa PAGAR un 0,2% Fa pagar per guardar els diners perquè no vol que els bancs li deixin els diners en ell, sinó que els deixin als seus clients, que concedeixin préstecs.

I finalment, el president Mario Draghi ha tornat a reclamar als governs de la unió que facin reformes estructurals, que ell tot sol no pot solucionar l’economia. Els ha demanat que apugin la productivitat i que millorin l’ocupació.

Ara només cal que els governs li facin cas i tot solucionat, oi?

Gustau